Teletreball i habitatge habitual

Poder desenvolupar el teletreball, sense interrupcions i amb l’atenció requerida, en l’habitatge propi en molts casos sol ser sovint especialment complexa en la majoria de les ocasions. 

Els habitatges actuals, especialment en les ciutats, de forma progressiva s’han anat reduint convertint-se en molts casos en “habitatge dormitori”, les hores d’estada en l’habitatge es redueixen al treballar la majoria dels seus components i desenvolupar la component social en espais compartits, públics o privats, destinats a l’oci o a l’esport. 

Considerant alhora, la tendència, sempre que l’ingrés ho permet, de disposar d’un segon habitatge, en lloc d’una única més amplia, amb la finalitat de disposar dels espais i entorns més saludables, sense oblidar a què sovint els habitatges amb els espais no estan a l’abast per preus elevats a les grans ciutats.

És en aquest escenari en el qual sorgeix la necessitat de disposar de centres de teletreball o telecentres, propers als domicilis, dels quals es possibilita el teletreball a empreses en llocs allunyats en temps de desplaçament. Llocs que
permetin disposar de les infraestructures de connectivitat i els espais adequats que no es troben en els habitatges habituals.
Els centres de teletreball, no només permeten desenvolupar el treball eficient, sinó que esdevenen elements de reequilibri territorial i amb això, augmenten la qualitat de vida, disminueixen emissions per desplaçaments, potencien el desenvolupament de les àrees rurals, faciliten la interacció social i eviten
l’aïllament.Addicionalment el centres de teletreball són un reforç i suport als teletreballadors mòbils, facilitant-los recolzament al llarg de la seva itinerància si fos requerit.

La irrupció del Sars-cov2 a les nostres vides, i la pandèmia que ha generat, ha obligat al confinament generalitzant en molts països amb el corresponent impacte en les activitats econòmiques i la irrupció generalitzada del teletreball
com a eina per no frenar en el possible la seva activitat.
En gran part de la societat, s’ha instal·lat, en tan sols 2 mesos, la idea que el teletreball que semblava impossible, o molt complex, no ho és en absolut, i que tot el que es feia abans, ara es continua fent. Fet que no s’ajusta a la veritat. 

En primer lloc, perquè l’activitat s’ha reduït enormement i amb això les exigències quant a les urgències, nivells de productivitat i de resultats.
En segon lloc, perquè la dinàmica i les interaccions socials presencials i telemàtiques s’entrellacen i obliguem a horaris estesos amb resultats poc satisfactoris mentre que creix el sentiment de cansament i falta d’organització,
en el desenvolupament. 

En tercer lloc, la seguretat de les informacions i la confidencialitat de les mateixes està en altíssim risc atenent que pràcticament el 80% de l’activitat per teletreball es desenvolupa en ordinadors domèstics i
amb connexions sense protecció. 

En quart lloc, perquè els procediments empleats són males rèpliques dels processos presencials que no consideren, en molts casos, les possibilitats de la digitalització i la interconnexió. I en
cinquè lloc perquè la transformació digital no havia arribat al 25% del teixit productiu i amb això les exigències d’interconnexió i interacció telemàtica són limitades, un fet que explica les raons de la suficiència de les connexions d’ús domèstic-lúdic.
Hi ha una opinió generalitzada que estem immersos en una societat que teletreballa i que s’ha aconseguit passar amb rapidesa del treball presencial al telemàtic. Una fita important sense els passos requerits, per això no es pot afirmar el seu funcionament ni òptim ni eficient. És a dir, no s’han executat els passos requerits per a tota organització que, assumint les enormes possibilitats que aporta la digitalització i les telecomunicacions, vol interioritzar i implementar el teletreball com a eina vehicular de la seva activitat, amb la finalitat d’obtenir els múltiples i importants beneficis que el mateix aporta als treballadors i a l’organització.

Per avançar amb el teletreball, proposem:

Assegurar la connectivitat d’altes prestacions al llarg del territori, prioritzant les àrees en les que existeix una alta mobilitat per raó laboral i les de baixa ocupació, però amb recursos humans qualificats.

Bonificar les cotitzacions empresarials en la ocupació de teletreballadors i ajustar els plans de formació  ocupacional i continua incorporant programes específics de teletreball i sostenibilitat.


1
0
Author avatar
Alex Moga

Escriure un comentari

We use cookies to give you the best experience.