Reindustrialització

Cal reforçar la industrial local, ja sigui a l’existent com crear el context necessari per a l’establiment de noves indústries a territoris dependents excessivament del sector dels serveis. 

Cal generar, incentius econòmics per a la relocalització d’empreses catalanes amb produccions per ser autosuficients en subministres essencials: agroalimentàries, energètiques, químiques-farmacèutiques, industrials i tèxtils. 

En aquest sentit, es podria cedir sòl per a la instal·lació d’indústries estratègiques, preveure exempcions fiscals i establir un sistema àgil i simple per a la concessió de les llicències i permisos administratius per a l’establiment d’indústries clau. 

En aquest sentit, i de forma addicional, es poden preveure mecanismes de finançament, mitjançant crèdits flexibles o plans específics de subvencions, d’acord amb retorn i valor compartit a les noves implementacions, nous productes i noves formes de venda per a les pimes per tal de tenir una indústria tractora, més competitiva i que serveixi de palanca de serveis i en especial promovent la transformació digital i la sostenibilitat en les pimes.


3
0
Author avatar
Alex Moga

3 comentaris

  1. MPV

    Cal conscienciar la societat de que és necessari ajudar a les empreses, ja que finalment són les que creen llocs de treball i per tant sostenten moltes famílies. Sol haver un discurs encara de que l’empresari és una persona acomodada, rica com si fos una casta apart. En la major part dels casos no és així, a Catalunya el teixit empresarial no es correspon a aquesta imatge, finalment els empresaris són persones que posen en joc els seus diners, s’ arrisquen i, repeteixo, aporten valor i riquesa a la societat. Cal canviar aquests prejudicis i explicar què és una empresa. Aquest discurs no és present, ans al contrari, se’ls sol titllar de persones que abusen dels treballadors i se’ls posa tots al mateix sac. L’empresa està denostada.

    En relació al punt anterior, penso que més que crèdits i subvencions, potser deixem que això ho facin els bancs que és la seva feina, és més efectiva una fiscalitat baixa, i més senzilla d’administrar. Caldria també rebaixar les cotitzacions a la Seguretat Social.

  2. mribem

    La indústria a Catalunya ha passat de generar un 35% del VAB (valor afegit brut) a l’any 1982 a un 19,3% el 2020 , a Alamània i País Basc representa un 24% (a Espanya un 16%) sino revertim aquestes xifres anem camí de què Catalunya acabi sent un desert industrial ,o encara pitjor un cementiri industrial…
    Es prioritari posar en marxa un plan de reindustrialització i aprofitar per la introducció de la digitalització a les industries, INDUSTRIA 4.0.

  3. miquel reus

    No falta razones a los comentarios de MPV y mriben. Quisiera añadir dos puntos de reflexión sobre el asunto de la producción, sea del sector que sea; los productos están para ser vendidos en un mercado que pretendemos abierto y transparente; es decir, de poco sirve producir si no encontramos mercado.
    La productividad o la oportunidad (que también y sino que se lo pregunten a los fabricantes de mascarillas) es la esencia del futuro industrial (sin perjuicio alguno, claro está, de las condiciones laborales, sostenibilidad, medio ambiente, etc)
    Por otro lado, nada tengo contra el pequeño empresario; sobre todo si además de su visión y empuje (tantas veces evidenciados) tiene una formación, previa o adquirida (y en ambos casos actualizada), que le permita ver “por donde va el mundo” y tratar de que su empresa forme parte de él sin convertirse en una “isla” insostenible a medio plazo

Escriure un comentari

We use cookies to give you the best experience.