Refer el consens lingüístic a Catalunya

Al llarg de la darrera dècada, el consens lingüístic s’ha esberlat a casa nostra. Un dels grans èxits del catalanisme polític va ser la creació de grans consensos en una societat, afortunadament, plural com la nostra. Un d’aquests consensos fou el lingüístic, que agrupava tots els partits polítics, llevat del PPC i, després, Cs.

El consens a l’entorn de la llengua significava una aposta clara per la plena normalització lingüística de la llengua catalana, en tant que llengua pròpia de Catalunya, per tal de fer-la present, viva, atractiva i útil en els diversos àmbits del dia a dia. En aquest sentit, si bé és cert que en alguns aspectes el català encara té un llarg camí per a recórrer (Justícia, etiquetatge, noves plataformes audiovisuals…), el català ha avançat molt, i ha estat gràcies a aquest pacte social (incloent-hi persones la llengua materna de les quals és el castellà, però que tenen el català com a segona llengua). El català com a llengua vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu català, uns mitjans de comunicació públics potents i la presència del català com a llengua d’ús normal per part de les administracions públiques han estat el gran impuls de la nostra llengua.

Alguns postulats independentistes d’una banda, i el discurs de Ciutadans (primera força del Parlament), han erosionat aquest consens que nosaltres volem recuperar. No està trencat, està esberlat. Per això, cal, en el marc legal vigent (Llei de Normalització Lingüística 1998 i EAC 2006), fer un gran acord nacional, el més ampli possible (entre partits polítics, sindicats, agents socials…) que reforci el consens lingüístic esberlat, precedit de tot el diagnòstic pertinent a l’entorn de l’ús de les llengües a casa nostra.


0
0
Author avatar
PNC
https://pnc.cat

Escriure un comentari

We use cookies to give you the best experience.