PROPOSTA MODEL SANITARI-SOCIAL PER LA CATALUNYA DEL FUTUR:

– Catalunya segueix mantenint en termes de salut un alt nivell de qualitat de vida.
– Tot ia xò tenim un model sanitari i de serveis socials molt tensionat. Segurament  degut a dues circumstàncies especialment rellevants :
–a) Una manca de consens polític en una nova configuració del model , ja que segurament el darrer consens es va assolir en la dècada dels 80-90 del segle XX, tot i que en matisos podem dir que es va salvaguardar durant la primera dècada del XXI.
–b) UNa manca de finançament produÏt per un nivell de despesa insuficient aprofondit per les disminucions pressupostàries de la darrera dècada.
– Cal abordar un nou model d’atenció que integri una visió sanitària i social, degut a l’evolució social i vegetativa de la població, que s’accentuarà en les properes dècades a partir del progressiu envelliment.
– Cal una visió conjunta de les polítiques sanitàries i socials. Un aquesta visió cal integrar en la gobernança, que no en la gestió, a l¡admiistració local ja que també dedica una quantia important de recursos a polítiques d’atenció a les persones que caldria integrar.
– Caldrà una nova política respecte dels professionals. No solament en relació a les seves condicions de treball i retribucions , que també, sinó en quan al modelització dels perfils professionals d’acord amb aquesta visió que requereix un abordatge integral. Cal una major notorietat de la infermeria i promoure professionals especialistes en Geriatria. A Catalunya se’n formen més a que a la resta d’Espanya , però encara són insuficients.
– Segurament també cal repensar l’actual mapa d’hospitals d’aguts i la seva organització.
– Cal abordar un altre tractament en el tractament de les persones grans , molt centrat ara en el recurs residencial. L’evolució vegetativa de le spersones fa que a les residències hi hagi gent molt gran i malata, la qual coa fa que sigui un recurs en molts caos inadequat. Cal aprofondir en l’atenció domiciliària, on hi romanguin les persones. Que l’atenció s’apropi a la persona o la persona a on es presta l’atenció.
Un canvi integral d’aquestes característiques requereix d’un projecte a molt llarg termini, No és exagerat parlar de 4-5 legislatures de projecte estable. Per això calen instruments polítics i institucionals de pacte i consens entre forces polítiques per donar continuïtat al projecte més enllà de la configuració del govern i les aritmètiques parlamentàries.Una vegada consensuat el model s’accepta per un repte de tots a llarg termini.
– De fet aquesta perspectiva està marcada per la OMS en el seu document de l’any 2015 amb la configuració del que es denomina Servei d’atenció de llarga durada.

0
0
Author avatar
PNC
https://pnc.cat

Escriure un comentari

We use cookies to give you the best experience.