Independència tecnològica

Aquesta crisi de la COVID-19 ens ha deixat exemples de diferents maneres de combatre aquesta pandèmia amb
tecnologia. Aquest fet ens ha de permetre definir quines haurien de ser les polítiques a impulsar i sota quins models d’aplicació i gestió recolzar la tecnologia subjacent.
Per últim, analitzarem la capacitat d’independència tecnològica de Catalunya, un fet que en aquesta crisi s’ha demostrat que no existeix. Han estat setmanes fins que les primeres apps merament informatives s’han posat
en mans del ciutadà, amb una impregnació molt feble, donat que no aportaven res diferencial d’allò que ja veiem al diari o a les notícies. Però això vol dir que no tenim capacitats per disposar d’una sobirania tecnològica o que no
aprofitem aquestes capacitats per empoderar-nos tecnològicament?
Catalunya disposa de les eines, del teixit productiu i de la capacitat d’atracció de talent com per a liderar l’àmbit tecnològic a nivell estatal i per a ser sobirà tecnològicament en situacions sobrevingudes a on s’ha de demostrar capacitat de resiliència. Ens manca però un sector tecnològic industrial, que fa dependre les nostres necessitats de sensors, de xips, de circuits del mercat xinès.
Aquesta necessitat d’independència tecnològica de recursos és part de l’estratègia que va començar la Xina a 2012 per no dependre en el seu consum intern de xips que provenen de l’exterior i que limitaven les seves capacitats.
És important tenir present que el TIC industrial representa només el 5,6% de la producció TIC i només el 3,3% del valor afegit brut a Catalunya.
És llavors en aquesta conjuntura a on s’ha de fer l’esforç d’atracció, per completar aquesta independència més lligada a la tecnologia de base (Hardware), donat que a la tecnologia de valor (Software) si tenim les bases més assentades, però a on tampoc podem obviar que la competencia és molt gran i que son moltes les ciutats i territoris que competeixen en l’atracció de talent i consolidació d’un teixit productiu clau per a la transformació de
l’economia.
De fet la majoria de tecnologies digitals són fàcilment accessibles a tots els nivells (democratitzades) i per tant aquesta raó no pot ser un impediment per fer-les créixer al nostre país.
Creiem que cal crear un veritable ecosistema del coneixement a on els centres de recerca i les universitats treballin amb les empreses, Administracions, talent emprenedor i tinguem una cultura de lideratge tecnològic a nivell
internacional.

Sota aquesta anàlisi, proposem:

Establir una política tecnològica que ens proporcioni capacitat
d’independència tecnològica.


2
0
Author avatar
Alex Moga

Escriure un comentari

We use cookies to give you the best experience.