Poítiques de gènere i igualtat

La vertebració de les nostres empreses s’ha de dur a terme en 3 eixos que són la innovació, la creativitat i la sostenibilitat.

  1. Incloure test de penetració ètica en les mètriques que utilitza l’Administració per evitar biaixos en el tractament de dades i els seus algoritmes.
  2. Crear equips multidisciplinars dins de l’administració, amb diversitat cultural, de gènere, i desenvolupar programes pera de reeducar l’Administració.
  3. Obligar a publicar la bretxa salarial de totes les empreses, segons el darrer Real Decret. Cal augmentar la transparència en la publicació de la bretxa. Els plans d’igualtat o diversitat són eines per augmentat la productivitat de les empreses, aquesta productivitat s’ha de veure premiada en les cotitzacions a la seguretat social o sobre impost de societats.
  4. Redefinir el model de cura de Catalunya amb tots els agents. Volem un model de cura de co-responsabilitat, perquè no es perpetuïn els esterotips.
  5. La capacitat de resistència de les empreses està molt tocat. Mitjançant el concert econòmic que ens permetrà gestionar impostes de manera més eficient.
  6. Les quotes fraccionades del autònoms i la reducció de 2 punts en l’IRPF per retenir talent femení.
  7. Ajuda a les mares treballadores, que se’ls exoneri de pagar el 50% de la quota de l’impost sobre la renda.

 

Necessitem uns pressupostos en clau de gènere, totes les conselleries han de disposar d’una partida pressupostària de gènere. Qui ho controlarà i com es farà?

És essencial el test de penetració ètica en les mètriques que utilitza l’Administració per evitar biaixos en el tractament de dades i els seus algoritmes.

Cal crear equips multidiciplinaris dins de l’administració, amb diversitat cultural, de gènere, i generacional pel desenvolupament de programes i mètriques. A mis, és necesario reducar l’Administració. Cal tutelar i formar a les persones que dissenyen aquests pressupostos, i establir KPI concrets per veure el compliment dels mateixos.

 

La Llei d’Igualtat 17/2015, que va ser un gran avenç en el marc teòric, no es compleix a efectes reals. Com penseu fer-la complir?

De la mateixa manera que moltes altres lleis, com la llei de prevenció, les empreses veuen la llei d’igualtat com un compliment més amb l’Administració, és a dir, com a burocràcia, i no com una eina de competitivitat. El model de societat que construïm s’acaba traduint a les empreses. Estpa demostrat que la diversitat fa a les empreses més competitives. Cal crear una consciència col·lectiva, perquè només les consciencies col·lectives transformen el món, un món que ha de ser per tots.

 

Com penseu fer front a la bretxa salarial?

Ho farem mitjançant quotes fraccionades del autònoms i la reducció de 2 punts en l’IRPF per retenir talent femení i  amb ajudes dirigides cap a les mares treballadores, que se’ls exoneri de pagar el 50% de la quota de l’impost sobre la renda.

 

Com impulsareu el lideratge compartit? Com ajudareu a què les dones arribin a les posicions de decisió, condició indispensable per fer realitat el canvi estructural?

Necessitem un canvi cultural que promogui el talent sense gènere, amb programes que s’han de treballar des del sistema educatiu, les empreses i el govern, la diversitat fa que tinguem societats més lliures, més cohesionades, més respectuoses, i més riques en tots els sentits.

 

Quines són les vostres propostes per impulsar la co-responsabilitat?

La co-responsabilitat passa per assumir que no estem en situació d’igualtat. Ens trobem en un model patriarcal i qualsevol proposta que parteix de la igualtat és desigual. La Co-responsabilitat no pot perpetuar els estereotips de dones cuidadores, el rol de cuidador es compartit i cal que s’exerceixi de forma compartida. La Covid ha evidenciat que tenim un model de treball basat en la presencialitat i no en la productivitat, arcaic que perjudica a la dona perquè és la que cuida, i que quan ho hem traslladat a models de teletreball les penalitza. Mentre la cura no sigui un espai compartit entre homes i dones i no li donem el valor que té com a societat, tan cap als nostres fills com els nostres grans, el model de societat no serà ni just, ni sostenible, ni humà, que sembla que ens hem oblidat de la nostra pròpia condició.

 

Per quan la reforma horària? Fa deu anys que se’n parla i encara res.

Hem perdut una gran oportunitat amb la COVID. Hem perdut la oportunitat de fer un model social més saludable i més sostenible per tot el territori, i també més productiu. La Covid ens ha dit: conviviu en grups més petits, no us amuntegueu en ciutats verticals, en transports públics a rebentar … Era el moment de conciliar grups reduïts a les escoles, amb horaris laborals, de combinar teletreball, amb escola presencial i escola telemàtica, en horaris de matins, tarda, i dies a la setmana, en esponjar la societat. Requereix un esforç, però es un esforç que val la pena per viure millor, per poder portar a terme els nostres propòsits com a persones.

 

Quines propostes teniu per abordar les situacions de pobresa i vulnerabilitat que estan afectant a moltes més dones? Quines propostes teniu per donar suport a les dones de famílies mono-marentals, a les dones autònomes, a les treballadores de la llar?

Les famílies mono-marentals tenen situacions diverses: persones vídues, persones en risc d’exclusió social , decisió de la pròpia dona, etc. Les treballadores de la llar estan excloses de la Llei de prevenció de riscos. Se’ns dubte l’ODS 8 ha de posar el focus en aquestes professionals, però també en la resta.

Pel que fa als autònoms i la petita empresa que vertebra el nostre país, no ens trobem davant d’un problema de gènere, sinó davant d’un vertader problema social. Si en un futur tenim una nova pandèmia hem de posar tots els nostres esforços en la creació d’empreses i llocs de treball vertebrats en la innovació, la creativitat i la producció a km.


0
0
Author avatar
PNC
https://pnc.cat

Escriure un comentari

We use cookies to give you the best experience.